En temps antics, quan les ombres s’estenien damunt Mallorca i els dimonis ballaven entre les flames de l’infern, va sorgir un home sant amb força de gegant i cor de ferro: Sant Antoni. Amb la caputxa abaixada i el bastó ences d’antics conjurs, va descendre des del puig més alt per purgar la terra de les bèsties infernals.

Els dimonis cridaven el seu nom amb por, sabien que quan el porquet amb banyes l’acompanyava, la fi era a prop. Amb un sol cop de bastó, Sant Antoni trencava malediccions, esclafava esperits i convertia les flames del mal en llum beneïda. Les seves venes cremaven amb poder antic, les runes marcades a la seva pell brillaven com estrelles i els seus ulls cremaven com brases.

Diu la llegenda que un vespre, a les coves de Llucmajor, s’enfrontà al Rei Dimoni en combat cos a cos, i amb un crit que va sacsejar tota l’illa, el va enviar de tornada a les profunditats.

Des d’aleshores, cada fogueró i cada dimoni recorda el dia que Sant Antoni, el matademonis de Mallorca, els va fer tremolar per sempre més.